Quan tardaré en curar-me? Et responem la gran pregunta!

El cos humà està format per diversos tipus de teixits. Cada un d’ells té unes característiques diferents, per tant també es comportaran de manera diferent davant d’una lesió. Tot i això hi ha unes fases comunes en el procés de curació de tots els teixits:

1 Fase inflamatòria. La zona lesionada es torna vermella i calenta per l’augment de sang que arriba a la zona. Aquest augment de sang és favorable per iniciar la reparació de la lesió.

2.Fase proliferativa: Es forma un “tap” de teixit connectiu i es van creant noves cèl·lules per reparar la lesió. Per exemple la crosta que apareix després d’un tall a la pell.

3 Fase de remodelació. Aquet teixit connectiu s’ha de convertir en múscul, pell, os, lligament depenent del tipus de teixit que s’ha lesionat. Ho anirà fent a mesura que rebi estímuls de moviment, càrrega, tensió…

El temps que durarà cada una d’aquestes 3 fases dependrà de cada teixit.

 “A mi m’està durant més del normal. Per què?”

Hi ha molts factors que poden influir en que aquet procés de curació es doni més o menys ràpid. L’estat físic previ a la lesió, l’edat, l’alimentació, el sexe, altres malalties de base o condicions genètiques poden fer canviar aquests temps.

“Si encara tinc dolor encara no ha curat?”

“DOLOR ≠ LESIÓ”

El dolor i la lesió del teixit no tenen perquè anar units. Pot haver dolor sense lesió i viceversa. Això es degut a que l’encarregat de portar el missatge de dolor és el sistema nerviós i qui el reconeix i li dona més o menys importància serà el cervell.

Per entendreu més fàcilment posarem 2 exemples: Quan un jugador de futbol marca un gol i tot l’equip se li tira al damunt per celebrar-lo el seu cos estarà aguantant quilos i quilos de pes, però el jugador no experimentarà dolor, sinó tot el contrari estarà content.

En canvi quan ens fem un petit tall amb una fulla de paper és molt dolorós, però la lesió es ben petita.

Per tant, podem entendre que en l’experimentació del dolor no només importa l’estat de com estan els nostres teixits, sinó també altres factors socials, psicològics i ambientals que faran que el cervell decideixi si un estímul ha de ser dolorós o no.

Xavier de Haro

Bibliografia

1: Axe MJ, Shields CL Jr. Potential applications of hyaluronans in orthopaedics:

degenerative joint disease, surgical recovery, trauma and sports injuries. Sports

Med. 2005;35(10):853-64. Review. PubMed PMID: 16180945.

2.Butler, David S., and G. LorimerMoseley. ExplainPain. Noigroup, 2003.